Pots trobar la versió en pdf de LaVeu_1 clicant ací.
Salutació
Et presentem el primer número de "La veu de l'Oliva real", un modest full informatiu amb el que volem informar-te d'algunes qüestions que considerem importants.
Qui som nosaltres? Doncs l'agrupació local d'UCIN que s'ha creat recentment a Oliva. Un grup de persones senzilles, "normals i correntes". Gent com tu, que hem tingut l'atreviment de participar en política sense una "marca" poderosa (= partit). I per això alguns es burlen de nosaltres dient que estem al·lUCINats.
Som persones de sensibilitats ideològiques distintes. I volem fer d'eixa pluralitat un dels nostres valors principals. Ens sentim identificats amb la tasca que ha fet Salva estos anys, portant els problemes de l'Oliva real a l'agenda política. Un treball que no volem que es llance a perdre.
Unió de Ciutadans Independents (UCIN) és un partit municipalista fundat en 2012 a Castella-la Manxa, i que poc a poc ha anat estenent-se a altres comunitats autònomes (Andalusia, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, Madrid i la nostra). En l'actualitat té representació en 31 municipis, ostentant l'alcaldia en set d'ells.
Una de les seues finalitats és facilitar la presentació de candidatures locals d'una forma més senzilla i, per tant, democràtica. Atés que l'actual sistema electoral no facilita gens la participació de la gent "corrent" en política. Al contrari, tendeix a donar un poder excessiu als partits.
Una legislatura amb molts diners... i facilitats per gastar-los
La principal funció que tenen els equips de govern és la gestió dels recursos municipals: els diners públics, el personal de l'administració i el seu patrimoni. Una gestió que acabarà traduint-se en un major o menor grau de satisfacció per part de la ciutadania. Per això hem considerat oportú començar les nostres publicacions parlant-te d'economia municipal.
Al respecte, és essencial que sàpigues que la present legislatura ha tingut unes condicions econòmiques molt millors que les anteriors (marcades per la post crisi). Degut a la suma de quatre grans factors:
- l'absència de deute bancari,
- l'herència d'uns "estalvis" milionaris extra-pressupostaris,
- la suspensió de les restriccions en l'ús dels diners públics,
- i el repartiment de les ajudes europees més quantioses de la història.
La suma d'estos grans factors ha generat unes possibilitats de gasto que no tenen comparació amb cap època anterior. Traduït a escala domèstica, seria com si a una família li haguera tocat la loteria.
La gran pregunta és si s'ha aprofitat bé eixa bonança econòmica.
Les claus de la bona situació econòmica
L'Ajuntament ja no té deute bancari
La qual cosa es tradueix en l'alliberament d'una part (important) del pressupost destinada a l'amortització de capital i pagament dels corresponents interessos. És a dir, que amb el mateix pressupost hi ha més diners disponibles.
Situació que ha beneficiat la disponibilitat de despesa de tots els pressupostos de la present legislatura. Els quals, damunt, han sigut més expansius (com a conseqüència de la pujada dels impostos i l'augment de la participació en els tributs de l'estat, principalment). Vegem el resultat en la següent comparativa:
|
|
Pressupost |
Amortització capital |
Interessos banc |
Disponible |
|
|
Pressupost |
Amortització capital |
Interessos banc |
Disponible |
|
2015 |
21.761.000 |
-1.370.000 |
-705.700 |
19.685.300 |
2019 |
22.560.000 |
0 |
0 |
22.560.000 |
|
|
2016 |
21.600.000 |
-1.140.000 |
-155.000 |
20.305.000 |
2020 * |
22.560.000 |
0 |
0 |
22.560.000 |
|
|
2017 |
21.450.000 |
-1.050.000 |
-125.000 |
20.275.000 |
2021 |
23.293.000 |
0 |
0 |
23.293.000 |
|
|
2018 |
22.530.000 |
-1.000.005 |
-20.595 |
21.509.400 |
2022 |
25.380.741 |
0 |
0 |
25.380.741 |
|
|
|
81.774.700 |
|
* En 2020 no va haver pressupost. |
93.793.741 |
||||||
12.019.041€ de diferència!
En juny de 2019 l'Ajuntament disposava de 9,3 milions d'euros, entre "estalvis" i diners consignats per a actuacions importants
A l'inici de legislatura hi havia 4,7 milions "estalviats" (que ja no calia destinar a amortització de deute), diners extra-pressupostaris derivats del romanent de tresoreria per a despeses generals resultant de la liquidació del pressupost de 2018.
A banda de 4,6 milions més, consignats i a punt per a gastar en actuacions com ara: les remodelacions del carrer Sant Vicent i voltants Escoleta El Caragol (ARRU), les actuacions del Palau Comtal i l'Enginy (FEDER), les obres del polígon Brosquil (IVACE), la 1a fase de les obres de l'antic Hort de Palau, adquisicions de cases del Palau i l'Enginy, etc. (per a més info, veure ANNEX 01).
Per fer-nos una idea de la importància d'eixos 9,3 milions heretats en juny de 2019: és un import que quasi triplica el capítol 6 dels nou pressupostos anteriors (!)
Evolució de les inversions (capítol 6) entre 2010 i 2019:
|
2010 |
2011 |
2012 |
2013 |
2014 |
2015 |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
Total |
|
110.144 |
26.044 |
5.500 |
2.000 |
700.000 |
1.146.000 |
814.500 |
297.500 |
588.000 |
|
3.689.688 |
Des d'octubre de 2020 no hi ha cap restricció per a l'ús dels "estalvis"
En 2011 es va modificar l'art. 135 de la Constitució, reforma que va donar lloc a una llei que imposava fortes restriccions econòmiques a les administracions: la LOEPSF. La qual només deixava fer ús dels superàvits pressupostaris a través d'un complicat mecanisme: les inversions financerament sostenibles (IFS). Una restringida figura que exigia complir un grapat d'exigències, i per això pocs ajuntaments n'han fet ús al llarg d'estos anys.
En juny de 2020, mitjançant el RDL 23/2020, van començar a flexibilitzar-se les condicions per poder fer ús d'eixos diners "extra" (el romanent de tresoreria).
Però va ser en octubre de 2020 quan es van eliminar absolutament totes les restriccions d'ús. Va ser després de la derrota parlamentària del govern de Pedro Sánchez de 10-09-2020 (a la pretensió de tirar mà als estalvis municipals, durament rebutjada per tot l'arc parlamentari i les federacions de municipis). Com a conseqüència de dita derrota, mitjançant Acord del Consell de Ministres de 6-10-2020 es van suspendre els objectius d'estabilitat, deute públic i regla de despesa. Sent aquesta suspensió ratificada pel Congrés dels Diputats el 20-10-2020. I vigent encara a data de hui.
Suspensió que suposa la possibilitat d'utilitzar el romanent de tresoreria per finançar despeses de qualsevol naturalesa: corrent (cap. 2), personal (cap. 1), subvencions (cap. 4), inversions (cap. 6)... Sense necessitat de justificar res.
I això, evidentment, ha tingut un reflex en el dia a dia de l'economia municipal, on pot observar-se un clar abans i després d'octubre de 2020 pel que fa a les modificacions pressupostàries amb càrrec al romanent de tresoreria:
|
|
Exp. modificació |
Import |
|
|
Exp. modificació |
Import |
|
2012 |
|
0 |
|
|
|
|
|
2013 |
|
0 |
13-11-20 |
E03-20 |
46.000 |
|
|
2014 |
|
0 |
13-11-20 |
S10-20 |
268.800 |
|
|
2015 |
|
0 |
13-11-20 |
S11-20 |
141.450 |
|
|
2016 |
|
0 |
29-04-21 |
E02-21 |
1.496.400 |
|
|
2017 |
|
0 |
29-04-21 |
E03-21 |
613.500 |
|
|
2018 |
|
0 |
29-04-21 |
S01-21 |
729.232 |
|
|
23-05-19 |
S02-19 (IFS) |
463.264 |
29-04-21 |
S02-21 |
2.471.510 |
|
|
21-11-19 |
E01-19 |
45.348 |
28-10-21 |
E05-21 |
69.000 |
|
|
21-11-19 |
S03-19 |
156.640 |
28-10-21 |
S03-21 |
402.830 |
|
|
21-11-19 |
S04-19 |
43.334 |
11-07-22 |
E01-22 |
3.205.294 |
|
|
|
S02-20 (Covid) |
293.126 |
11-07-22 |
S01-22 |
3.885.578 |
|
|
30-09-20 |
E01-20 |
35.000 |
11-07-22 |
S02-22 |
640.100 |
|
|
30-09-20 |
S06-20 (IFS) |
123.303 |
16-11-22 |
E02-22 |
119.000 |
|
|
30-09-20 |
S07-20 |
286.560 |
16-11-22 |
S05-22 |
12.000 |
|
|
30-09-20 |
S08-20 |
89.000 |
16-11-22 |
S06-22 |
680.000 |
|
|
30-09-20 |
S09-20 |
10.300 |
16-11-22 |
S07-22 |
678.400 |
|
|
|
1.545.875,38 |
|
|
15.459.093,83 |
||
Els fons Next Generation, "un xorro de bitllets"
Amb la finalitat de pal·liar els efectes de la crisi creada per la pandèmia, en juliol de 2020 el Consell Europeu va posar en marxa el major instrument d'estímul mai finançat per la Unió, dotat amb 750.000 milions d'euros. Una iniciativa composta per diversos programes, entre els que destaca el Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència (MRR); 672.500 milions destinats a incrementar les inversions públiques i mamprendre reformes per a la recuperació de l'economia i l'ocupació.
Dins del MRR, a Espanya li corresponen 140.000 milions, bona part dels quals tenen als ajuntaments com a destinataris finals. Raó per la qual Oliva, com la resta de localitats, ha tingut l'opció d'accedir a subvencions milionàries amb prou facilitat (Mercat Municipal, passarel·la de fusta que va per algun lloc de les dunes...). Facilitat desconeguda fins ara, per més que algú intente revestir-ho d'una èpica que ací està fora de lloc.
Estem aprofitant bé la loteria que ens ha tocat?
Ja hem vist que, a nivell econòmic, esta legislatura ha disposat d'unes condicions esplèndides. Però, ¿s'han aprofitat adequadament? Eixa és la qüestió.
Una injecció de capital de 30 milions (import superior al de tot un pressupost municipal) és precís que produïsca sensació "de moviment", faltaria més! Com també és lògic que moltes de les iniciatives efectuades amb eixos diners siguen positives, és de caixó. Ara bé:
- ¿Creus que els 12 milions extra dels últims pressupostos s'han aprofitat per a millorar els principals serveis o resoldre els problemes estructurals? Parlem de coses tan bàsiques com la neteja, la seguretat, el manteniment dels edificis i espais públics, les llicències, l'atenció al ciutadà (telefònica i presencial), els expedients paralitzats, els contractes bloquejats, els departaments col·lapsats... ¿Creus que s'han assentat les bases per solucionar estes carències?
- ¿Creus que els 17 milions extra-pressupostaris de les modificacions s'han aprofitat per invertir en les coses més necessàries? Estem parlant d'una quantitat suficient com per culminar el pla director del Palau, que es diu prompte. Nosaltres pensem que hi ha molts problemes de l'Oliva real que continuen esperant, començant pel propi edifici de l'Ajuntament i l'arxiu municipal. Sense oblidar el Teatre Olímpia, el Centro Olivense, les cases del Palau, els empastres urbanístics, els problemes amb el clavegueram, etc.
- ¿Creus que s'ha optat per les línies més adequades dels Next Generation? Recorda que la finalitat última del programa MRR és la recuperació de l'economia i l'ocupació. ¿S'ha apostat per les millors ajudes en eixa direcció? ¿O potser s'ha optat simplement per les que són més fàcils de tramitar i/o aconseguir?
I encara queden les preguntes més importants:
- ¿Creus que els diners públics s'han gestionat de forma democràtica? Pensa, ¿de tots els milions gestionats, quants n'has decidit tu? Vist així, esta ha sigut la legislatura dels pressupostos menys participatius de la història. La loteria, li ha tocat només als governants? O ens havia tocat a totes i tots? Eixa és la qüestió.
- ¿Creus que s'ha respectat la democràcia representativa? (no en tenim altra). Sàpigues que els únics que han decidit com gastar tots eixos milions han sigut els regidors de l'equip de govern, sense consultar per a res a la resta de la Corporació municipal (que, damunt, representa a més persones que ells). Eixa no és manera de construir una ciutat, de dissenyar un futur comú per a totes i tots. És més, ni tan sols han tingut la consideració de deixar un temps prudencial per valorar bé les propostes (com sempre s'ha fet amb els pressupostos), tot s'ha tramitat de forma precipitada i prescindint del més mínim consens.
- ¿Creus que els diners s'han gastat d'una forma planificada? És a dir, responent a plans directors, programes, una idea clara (i explícita) de ciutat... ¿o s'han gastat a colp d'improvisació? Recorda el pàrquing que volien fer en la plaça de l'avinguda de València, o el dron, o l'empresa pública... En un moment eren grans apostes del govern, i poc després han canviat de parer sense la més mínima explicació. I com això, tantes coses: ¿s'ha donat continuïtat als projectes patrimonials?
- ¿Creus que s'ha tingut en compte la sostenibilitat de les inversions? ¿L'Ajuntament té capacitat per a mantindre totes les infraestructures noves que s'estan generant? Parlem d'edificis, parcs, jardins, pipi-cans, etc. Atenció! Mantindre les coses noves... i mantindre al mateix temps les ja existents! (voreres, carrers, pintura vial, zones verdes, camins, locals, etc.)
Algunes preguntes més, per centrar millor la qüestió
Realment s'ha executat tot el que t'han anunciat?
Segur que, des d'octubre de 2020, hauràs sentit parlar prou de modificacions pressupostàries, ja que han sigut molt publicitades. Però probablement no sàpigues quin percentatge de les mateixes s'ha dut a terme de veritat. Nosaltres t'ho mostrem:
|
Exercici |
Total consignat |
EXECUTAT/GASTAT |
NO GASTAT |
||
|
2019 |
708.586 |
415.585 |
59% |
41% |
293.001 |
|
2020 |
1.293.539 |
802.565 |
62% |
38% |
490.974 |
|
2021 |
5.782.472 |
2.368.310 |
41% |
59% |
3.414.162 |
|
2022 |
9.220.372 |
2.667.877 |
29% |
71% |
6.552.495 |
|
17.004.969 |
6.254.337 |
37% |
63% |
10.750.632 |
|
* Informació extreta de les liquidacions dels exercicis 2019-2022.
Inexecució, pèrdua de subvencions... ¿no tindrem un problema estructural?
L'alta inexecució també s'observa en les liquidacions dels pressupostos. I és un fenomen que guarda una estreta relació amb la devolució de subvencions. ¿Recordes que la passada legislatura el PSOE estava obsessionat per eixe tema? Doncs esta legislatura, encara que ningú ha estat tan obsessionat, també se n'han perdut moltes. Per exemple:
- 3,7 milions del Pla Edificant destinats a la millora dels centres educatius,
- 445.000€, el 54%, del Pla Resistir (la localitat que més va tornar),
- 197.000€ de l'IVACE per als polígons industrials Jovades i Brosquil,
- 1,7 milions de l'ARRUR per al casc antic,
- 70.000€ dels fons FEDER per a l'elaboració del PMUS,
- les ajudes per a l'atenció a persones amb problemes crònics de malaltia mental, en maig de 2022; les del programa LABORA, en juliol; part de les ajudes del SEPE, en setembre...
- inclús els mateixos Next Generation, que el govern considerava "unes ajudes molt complicades" en setembre de 2021, quan la resta de municipis feia temps que s'havien posat les piles...
I podríem seguir. Però no pretenem imitar al PSOE de fa quatre anys, volem anar al fons de l'assumpte: la causa per la qual passa això. Perquè tenim clar que cap regidor, de cap partit, vol perdre una subvenció. Una o dos podrien perdre's per falta d'interés, però... tantes? ¿No serà que l'Ajuntament d'Oliva té un problema (estructural) de capacitat de gestió... i acaba col·lapsant? ¿No serà eixa la causa per la qual es queden per executar bona part de les modificacions i es perden tantes subvencions?
És com si un tros agrícola tinguera un sistema de reg amb una capacitat màxima de 10 litres per minut. Per més aigua que li enviem de l'exterior, no farà profit. Si volem que li arriben més litres als tarongers, hem de renovar la nostra instal·lació; no demanar més aigua de la que podem suportar.
L'increment del gasto en personal està produint els efectes esperats?
En esta legislatura els gastos destinats a personal (cap. 1) s'han elevat 2,3 milions d'euros a l'any. Import al que cal afegir uns 500.000€ més de les "privatitzacions" (gestió cementeri, neteja col·legis, manteniment dels parcs i jardins...). Uns 2,8 milions a l'any.
Una deriva gens sostenible que tendirà a exigir permanents pujades d'impostos. I que condiciona molt la configuració dels pressupostos municipals, forçant la reducció dràstica de la resta de capítols.
Tot i que encara hi ha una qüestió més preocupant: a pesar de l'augment del gasto continua la sensació d'insatisfacció, compartida tant per la ciutadania com pels propis treballadors. L'enorme esforç econòmic no es tradueix en millores apreciables.
Evolució del capítol 1
(personal) al llarg dels últims anys:
|
2014 |
2015 |
2016 |
2017 |
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
|
10.532.150 |
10.816.300 |
11.357.400 |
11.196.600 |
11.523.100 |
12.156.050 |
12.580.900 |
13.201.116 |
13.858.000 |
Més info en la nota de premsa sobre el pressupost de 2022.
O en la intervenció sobre la proposta de Plantilla 2021.
O en la intervenció sobre el pressupost de 2021.
S'han aprofitat bé els teus impostos?
La recaptació dels tributs només té sentit si s'incorpora adequadament al pressupost. En cas contrari, eixos diners no poden aprofitar-se per a la gestió (se'n van directes a la liquidació). En eixe sentit, el descontrol pressupostari ha provocat que es desaprofite bona part de l'esforç fiscal exigit. Sense les pujades d'impostos els serveis haurien sigut pràcticament els mateixos... però pagant menys.
El pressupost de 2019 va entrar en vigor el 24 de desembre (!). Més que un pressupost era una liquidació. Només servia per donar cobertura al gasto que s'havia efectuat sense crèdit (= incorrectament). I a pesar d'haver-se aprovat tan tard, la seua liquidació va revelar 907.000€ de diferència entre el gasto computable i el límit de la Regla de gasto. Diners que no es van aprofitar per millorar serveis, i que complicaven molt la configuració del nou pressupost.
Segurament a conseqüència de l'esmentat error (funest fins la suspensió de les regles fiscals), en 2020 no vam tindre pressupost, per primera volta en la història. Absència que comportava el desaprofitament de les pujades d'impostos (IBI urbà i ICIO).
A partir d'octubre de 2020, amb la suspensió de les regles fiscals, es podia utilitzar el romanent de tresoreria per a finançar despeses de qualsevol naturalesa. I l'Ajuntament disposava d'uns "estalvis" milionaris que ara podia usar sense restriccions, circumstància que li permetia reduir la pressió fiscal, en la línia que han seguit moltes poblacions veïnes per sensibilitat amb la pandèmia i la inflació.
Quadre-resum dels motius que contradiuen les justificacions per a pujar els impostos:
|
|
Romanent de tresoreria |
Motiu desaprofitament/ innecessarietat) esforç fiscal contribuents |
|
2019 |
|
Difèrencia de 907.000€ entre el límit de la Regla de gasto i el Gasto computable |
|
2020 |
|
No aprovació pressupost |
|
2021 |
8.629.770€ |
Infrautilització, o mal ús, del romanent milionari. Diners aptes, des de 6-10-2020, per a despeses de qualsevol naturalesa (caps. 1, 2, 4 i 6). |
|
2022 |
10.966.803€ |
|
|
2023 |
9.685.229€ |
* El romanent de tresoreria s'incorpora entre febrer i març de l'exercici posterior al liquidat.
Augment de la pressió fiscal legislatura 2019-2023
|
2019 |
Les plusvàlues d'herències i compra-vendes pugen un 150%. Pujada que s'ha mantingut fins que octubre de 2021, quan una sentència del Tribunal Constitucional i el RDL 26/2021 han mitigat els efectes d'este impost tan qüestionat. |
|
2020 |
L'IBI urbà puja un 3,7% L'ICIO puja un 10% |
|
2022 |
L'IBI urbà puja un 5,3% (increment acumulat: 8,5%) |
|
2023 |
L'IBI urbà puja un 5% (increment acumulat: 14%) La taxa de clavegueram, segons el pressupost municipal de 2022, pujarà un 160% La taxa de cementeri pujarà més d'un 200% en molts casos (segons la proposta regidor Hisenda de novembre de 2022). Més info.
|
|
2024 |
La taxa recollida de fem pujarà, en global, un 80,5%. Les vivendes un 40%, la resta de l'augment es repercutirà entre les distintes activitats econòmiques (comerços, oficines, locals industrials, bars...), amb pujades que, en alguns casos, arriben a triplicar o quintuplicar el que es paga actualment. Més info. * La pujada no ha entrat en vigor enguany degut a un error de tramitació del regidor d'Hisenda. Però la nova ordenança, i les noves tarifes, sí seran d'aplicació a partir de l'1 de gener de 2024. |
Tu també penses que ha hagut un excés d'autobombo?
Tots els integrants d'UCIN Oliva, sense excepció, compartim un sentiment d'indignació cada volta que veiem el bombardeig de fotos (de polítics del govern) que inunden la premsa i les xarxes socials institucionals. Ho considerem un excés d'autobombo i un mal ús dels diners públics. Sensació d'indignació que s'accentua quan veiem l'enorme diferència que hi ha entre l'Oliva que vivim diàriament i la que "es ven" a través dels mitjans de comunicació.
Pensem que no està justificat l'augment del gasto en 'publicitat', perquè no ha servit per a informar de coses útils, de les que afecten a les nostres butxaques, sinó per a altres menesters.
Evolució
del gasto en 'publicitat' al llarg dels últims cinc anys:
|
|
2018 |
2019 |
2020 |
2021 |
2022 |
|
El nostre Oliva |
0,00 |
0,00 |
1.573,00 |
18.997,00 |
23.232,00 |
|
Safor Guia |
8.597,39 |
9.730,47 |
11.317,14 |
11.019,06 |
17.303,00 |
|
Levante-EMV (inc. 49 suscripcions) |
13.473,58 |
11.731,38 |
11.477,63 |
13.742,99 |
14.109,16 |
|
Provincias |
8.815,52 |
6.082,67 |
7.435,45 |
12.482,36 |
8.428,87 |
|
El Grat |
435,60 |
1.415,30 |
4.126,10 |
4.876,30 |
5.251,40 |
|
tusnoticiasdelasafor.com |
0,00 |
1.815,00 |
2.904,00 |
2.359,50 |
726,00 |
|
Gente de la Safor |
0,00 |
0,00 |
0,00 |
1.288,65 |
453,75 |
|
Onda Cero |
8.712,00 |
9.196,00 |
11.616,00 |
9.438,00 |
12.826,00 |
|
VCF Ràdio |
4.439,75 |
5.154,60 |
10.285,08 |
18.694,50 |
12.777,60 |
|
Onda Naranja |
6.725,18 |
4.259,20 |
7.112,38 |
9.631,60 |
10.255,96 |
|
Cadena Ser |
350,90 |
9.203,26 |
8.167,50 |
6.437,20 |
7.489,90 |
|
Comarcal TV |
12.214,95 |
6.897,00 |
16.895,23 |
45.642,56 |
50.789,75 |
|
TeleSafor |
4.840,00 |
6.050,00 |
423,50 |
1.815,00 |
13.552,00 |
|
Gestió xarxes socials Turisme (Asunción Hernández) |
6.855,00 |
18.161,75 |
14.992,40 |
26.104,04 |
26.104,04 |
|
Gestió xarxes socials Esports (Maria Moragues) |
0 |
0 |
7.545,59 |
13.005,71 |
11.737,00 |
|
Gestió xarxes socials (Diapasó Comunicació) |
883,3 |
907,501 |
11.156,20 |
1.506,45 |
0,00 |
|
Creativitat i diseny (Instituto Imedes) |
4.719,00 |
0 |
0 |
18.120 |
8.343 |
|
81.062,17 |
90.604,13 |
127.027,20 |
215.160,67 |
223.379,38 |
* No ens han facilitat la informació de la gestió de xarxes socials de Turisme de 2022.
Les objeccions de legalitat i diversos informes adverteixen que no anem per bon camí
A banda de la sensació generalitzada de que l'Ajuntament no funciona, hi ha indicadors objectius que apunten en la mateixa direcció.
Un dels més clars són les objeccions ("reparos") de legalitat. En 2018 el total de factures que es pagaven amb objeccions de legalitat ascendia a 4,6 milions d'euros. Un import que ja era preocupant, però és que en 2022 la xifra ha augmentat fins els 6,1 milions! Un import que representa el 63% del capítol 2 (gasto corrent) del pressupost municipal. Una barbaritat.
Els informes de control intern que cada any elabora la Intervenció municipal adverteixen de la importància d'este problema i d'alguns altres. Advertències que es repeteixen any rere any sense que s'adopten les mesures necessàries (a pesar que la llei ho exigeix).
Els informes que acompanyen a la liquidació també evidencien un progressiu deteriorament de la salut econòmica municipal. Però és sobretot l'informe elaborat pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Sancho Hernández, de 5-03-2021, referent a la situació de l'Urbanisme en Oliva en març de 2021, el més preocupant. Un informe que tot el món hauria de conéixer.
En definitiva, que no són només els grups de l'oposició els que diuen que les coses no van bé.
Assistència massiva a l'acte de presentació del nostre candidat
Divendres passat, 14 d'abril, va tindre lloc l'acte festiu de presentació del nostre candidat, Salva (popularment conegut com a "Cota", el sobrenom familiar).
Un acte que va superar totes les nostres expectatives. 400 cadires ocupades, i gent de plantó. Encara que no va ser això el més important, sinó l'afecte que vam rebre per part dels assistents. Mil gràcies!
ANNEX 01. Diners consignats en juny de 2019
- 1.142.240€ consignats per a l'execució de les actuacions de reurbanització previstes al programa ARRU: Continuació remodelació voltants Escoleta El Caragol, Carrer Sant Vicent...
- 463.264,04€ consignats per a obres de Millora, Modernització i Condicionament Ambiental del Polígon Industrial El Brosquil (120.000 aportats per l'IVACE).
- 453.198,89€ consignats per a l'actuació de l'Enginy, subvencionada al 41,3% amb Fons FEDER.
- 481.189,24€ consignats per a l'actuació del Palau Comtal, subvencionada al 41,3% amb Fons FEDER.
- 433.438,60€ per a la 1a fase de l'adequació de l'edifici de l'antic col·legi Hort de Palau en dependències administratives municipals, actuació subvencionada al 100% pel Pla SOM 2018-2019 de la Diputació.
- 860.000€ consignats per garantir la finalització de les obres del Centro Olivense- Casa de la Cultura, subvencionades pel Pla d'Inversió Productiva per a municipis de la Comunitat Valenciana (pla "confiança").
- 205.000€ consignats per a l'execució de la Fase 1 de l'adequació a normativa del Teatre Olímpia.
- 74.000€ consignats per a l'elaboració dels projectes necessaris per tal de dur a terme la connexió de les platges d'Oliva i Piles.
- 70.000€ consignats per a l'elaboració del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS).
- 151.000€ consignats per a l'adquisició de la casa del Palau Comtal que presenta majors restes del mateix.
- 87.700€ consignats per a l'adquisició de l'última de les cases amb restes de l'Enginy.
- 90.000€ consignats per a l'execució del projecte de millora de l'accessibilitat de l'Escola de Música.
- 76.000€ per a millores en les Escoletes Infantils Municipals, actuacions subvencionades al 100% pel Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019 de la Diputació.
- 38.000€ per a millores en l'Escola d’Adults Municipal, actuació subvencionada al 100% pel Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019 de la Diputació.
- 39.095,81€ per a l'estabilització del mur i talús de l’Escoleta Infantil Municipal “El Caragol” i de la base del carrer Sant Pancraci, subvencionat al 90% per la Diputació.
A banda del Pla Edificant (actuacions subvencionades al 100% per la Generalitat Valenciana)
- 1.423.107,64€ per a la construcció d'aules (ampliació de 90 places) i accessibilitat ascensor del Centre Conservatori de música Josep Climent, , dins el Pla Edificant.
- 109.219,37€ per a instal·lació d'una barana en la finestra de les aules del primer pis, i instal·lació de cobertes amb canal per a evacuar les aigües de pluja del CEIP Hort de Palau.
- 87.312,87€ per a la rehabilitació de la pista, finestres del menjador i eixida d’emergència del CEIP Verge dels Desemparats.
- 42.885,23€ per a la construcció d’una cobertura per habilitar la zona de taller de l'IES Gabriel Ciscar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario